martes, 29 de junio de 2010
Unitat didàctica 10_Avantguardes: Cinema
Un chien andalou
http://video.google.com/videoplay?docid=-6212251291122767572#
ballet mecanique Leger
www.youtube.com/watch?v=2QH2xGuftkE
Anémic cinéma Duchamp
www.youtube.com/watch?v=dXINTf8kXCc&feature=related
http://video.google.com/
ballet mecanique Leger
www.youtube.com/watch?v=
Anémic cinéma Duchamp
www.youtube.com/watch?
sábado, 26 de junio de 2010
Temari
Bloc 1. Els orígens. Les arrels bíbliques i grecollatines de la literatura occidental
1.-Apropament al concepte de versió fílmica i de text literari.
2.-Literatura grecollatina: èpica i teatre de la Grècia clàssica: Homer, Sòfocles, Aristòfanes; poesia llatina i els tres tòpics: Ubi sunt, Beatus Ille, Carpe diem. Virgili i Horaci.
3.-La mitologia clàssica i la Bíblia.
Bloc 2. L’edat mitjana
4.-La poesia trobadoresca. Trobador, joglar i la fina amor. El dolce stil novo i la lírica medieval: Dante, Petrarca. El cicle artúric. La novel·la de cavalleries i altres propostes narratives. La pervivència d’expressions que formen part de la imatgeria col·lectiva. El romanç de Tristanm i Isolda.
Bloc 3. El món modern: del segle XVI al segle XVIII
5.-Humanisme i Renaixement: canvis ideològics i estètics. Noves formes i gèneres literaris. Ús de la mitologia. L’humanisme: Rabelais.
6.-La Il·lustració francesa i la seva projecció literària.
Bloc 4. El segle XIX
7.-El Romanticisme. Característiques. Literatura alemanya: Goethe, Schiller, Novalis. Literatura anglesa: Byron, Shelley, Scott, Keats. Literatura francesa: Víctor Hugo, Madame de Staël, Chateaubriand. Literatura italiana: Manzoni, Leopardi.
8.-Costumisme, realisme, naturalisme i el naixement de la novel·la contemporània: Austen, Dickens, Balzac, Tolstoi, Flaubert, etc. El Naturalisme: Zola.
9.-El simbolisme: Baudelaire, Mallarmé, Verlaine i Rimbaud.
Bloc 5. El segle XX
10.-Les avantguardes. El futurisme. El cubisme. El dadaisme. L’expressionisme. El surrealisme.
11.-Les transformacions de la narrativa contemporània. Proust. Kafka. Joyce. La generació perduda. El compromís de l’escriptor.
12.-El “boom” de la literatura hispanoamericana: Borges, Cortázar,García Márquez
1.-Apropament al concepte de versió fílmica i de text literari.
2.-Literatura grecollatina: èpica i teatre de la Grècia clàssica: Homer, Sòfocles, Aristòfanes; poesia llatina i els tres tòpics: Ubi sunt, Beatus Ille, Carpe diem. Virgili i Horaci.
3.-La mitologia clàssica i la Bíblia.
Bloc 2. L’edat mitjana
4.-La poesia trobadoresca. Trobador, joglar i la fina amor. El dolce stil novo i la lírica medieval: Dante, Petrarca. El cicle artúric. La novel·la de cavalleries i altres propostes narratives. La pervivència d’expressions que formen part de la imatgeria col·lectiva. El romanç de Tristanm i Isolda.
Bloc 3. El món modern: del segle XVI al segle XVIII
5.-Humanisme i Renaixement: canvis ideològics i estètics. Noves formes i gèneres literaris. Ús de la mitologia. L’humanisme: Rabelais.
6.-La Il·lustració francesa i la seva projecció literària.
Bloc 4. El segle XIX
7.-El Romanticisme. Característiques. Literatura alemanya: Goethe, Schiller, Novalis. Literatura anglesa: Byron, Shelley, Scott, Keats. Literatura francesa: Víctor Hugo, Madame de Staël, Chateaubriand. Literatura italiana: Manzoni, Leopardi.
8.-Costumisme, realisme, naturalisme i el naixement de la novel·la contemporània: Austen, Dickens, Balzac, Tolstoi, Flaubert, etc. El Naturalisme: Zola.
9.-El simbolisme: Baudelaire, Mallarmé, Verlaine i Rimbaud.
Bloc 5. El segle XX
10.-Les avantguardes. El futurisme. El cubisme. El dadaisme. L’expressionisme. El surrealisme.
11.-Les transformacions de la narrativa contemporània. Proust. Kafka. Joyce. La generació perduda. El compromís de l’escriptor.
12.-El “boom” de la literatura hispanoamericana: Borges, Cortázar,García Márquez
Continguts assignatura Literatura Universal
LITERATURA UNIVERSAL
Introducció
Amb l’aprovació del nova llei d’educació, la literatura universal ha deixat de ser una matèria optativa i ha esdevingut una matèria de modalitat al batxillerat d’humanitats i ciències socials i al d’arts. Això demostra que els seus continguts són un complement específic important en la formació literària i cultural en l’etapa d’ensenyament postobligatori.
L’objectiu primer de la literatura universal és ampliar i enriquir la visió particular que l’alumnat té del món i aprofundir en els coneixements que ha adquirit prèviament. Per això, cal fer un seguiment acurat de la lectura i la interpretació d’obres procedents de literatures diverses que s’estenen en el temps i en l’espai. En efecte, aquesta matèria constitueix una síntesi dels moments més rellevants i dels principals autors de la literatura occidental, si bé aquesta denominació seria restrictiva tenint en compte les interrelacions globals que presenta el fenomen literari, tal com exposen les línies següents.
L’estudi d’aquesta part de la literatura universal complementa l’aprenentatge de les literatures autòctones i proporciona a l’alumnat una millor comprensió del fet literari i, en general, de l’art i de la cultura. Constitueix un mitjà perquè l’alumnat descobreixi la riquesa i complexitat de la tradició literària que li és més propera, reconegui relacions temàtiques, estilístiques i formals entre literatures diferents, ampliï la seva capacitat per apreciar mentalitats que no són la pròpia i, en definitiva, estableixi punts de contacte entre conceptes, creences, aspiracions i formes d’entendre el món dels humans de diferents èpoques i indrets.
Essent la literatura (com la llengua) el resultat d’una acumulació de tradicions, estudiar les arrels de la literatura occidental permet a l’alumnat descobrir els orígens mitològics, religiosos, històrics o llegendaris que, d’una manera o d’una altra, han influït en els discursos literaris posteriors. D’altra banda, llegir textos d’altres èpoques i països, i observar que hi ha influències mútues que van més enllà de fronteres i límits cronològics i ideològics, permet constatar la humanitat com un tot, amb unes inquietuds i necessitats semblants, amb unes visions tòpiques recurrents i amb unes capacitats fabuladores similars.
Finalment, si tota literatura està connectada amb altres disciplines, sobretot artístiques, històriques i filosòfiques, el currículum d’aquesta matèria resulta apropiat especialment per atendre les relacions culturals i aconseguir, així, una visió més global del saber i de la cultura. El currículum de la matèria, a través dels autors i els textos seleccionats, es proposa, partint de tradicions orientals, travessar les cultures hel·lènica i romana amb els seus epígons, que s’endinsen, després del despertar de la civilització romànica, en el miratge de la modernitat; acostar-se a l’època de les revolucions i l’afaiçonament de la sensibilitat romàntica; resseguir l’evolució pendular que va des dels postulats realistes fins al simbolisme, el postsimbolisme i el trencament avantguardista; constatar el sotrac de les guerres mundials i la irrupció del tema de la condició humana i la literatura existencialista, etc.
Aquest recorregut, a més de servir a l’alumnat per interpretar les manifestacions artístiques i imbuir-se’n la sensibilitat, per afermar la consciència històrica i aprofundir l’esperit crític, permet estructurar totes les nocions i experiències literàries que els estudiants hagin tingut fins al moment, en dues direccions: d’una banda, constatant les influències d’altres literatures en les autòctones; de l’altra, constatant l’aportació d’aquestes al cabal de la literatura universal.
L’alumnat de setze anys comença l’estudi de la literatura universal amb un coneixement previ de les tradicions que li són més properes: la literatura catalana i la literatura castellana. És el moment d’aprofundir un context més ampli que li permeti establir relacions entre diverses cultures i manifestacions artístiques. S’ha d’evitar, però, que es produeixin repeticions innecessàries entre les programacions de les literatures catalana i castellana, i la universal. Per això, l’estudi dels temes ha de presentar-se de manera general, amb exemplificacions nostrades en molts casos, però sense intervenir-hi d’una manera profunda. En tot cas, el criteri del professorat serà el que marcarà la pauta de la tria. S’han de donar eines suficientment variades perquè l’alumnat pugui gaudir de la literatura de manera competent i millorar així la seva capacitat d’interpretació del món i de respecte a formes diverses de pensament.
La lectura és i ha de ser l’eix vertebrador de tot el procés i, conseqüentment, se situarà en diversos nivells de textualitat: fragments, poemes, obres i comentaris de crítica. El plaer de llegir és un dels propòsits fonamentals d’aquesta matèria de modalitat. Cal presentar, per això, una selecció de materials que permeti despertar la curiositat intel·lectual de l’alumnat. Humorisme, habilitat conceptual, bellesa formal són valors que poden venir acompanyats de dades que ajudin a incrementar el coneixement dels lectors.
A més a més, el professorat ha de fer observar a l’alumnat que la literatura és un fenomen viu. Han de ser motivades la lectura, l’escriptura i la recerca, però també l’assistència al teatre, al cinema i a tot tipus de manifestacions artístiques. És aconsellable també conjugar l’ús de materials audiovisuals i l’anada a la biblioteca.
En el terreny dels valors i les actituds, aquesta matèria ha de contribuir a desenvolupar en l’alumnat la pròpia personalitat, estimular la seva maduració intel·lectual i humana, ampliar el seu camp d’experiència, millorar el seu procés de socialització i la consciència de pertinença a diversos grups socials, alhora que els empeny a perfeccionar la qualitat expressiva i formal dels seus discursos.
A fi de valorar l’aprofitament dels continguts d’aquesta matèria des d’un bon començament, cal que el professorat pari esment, d’una banda, als coneixements literaris de l’alumnat i, de l’altra, als coneixements retòrics i d’estilística amb vista al comentari de text. El docent haurà de sistematitzar els resultats que n’obtingui per tal de detectar-ne errors i orientar el sentit del seu treball, el nivell a adoptar i els correctius necessaris. En els processos avaluadors, doncs, cal advertir que l’alumnat pot tenir unes nocions mínimes de literatura universal a partir d’allò que hagi treballat en l’àrea de llengua i literatura de l’educació secundària obligatòria i en la matèria comuna de llengua i literatura (catalana i castellana) del batxillerat. Per tant, convé partir d’un nivell introductori i ser conscients que l’alumnat fa per primera vegada una incursió dins d’autors foranis.
Objectius
L’ensenyament de la literatura universal tendrà com a objectius desenvolupar en l’alumnat les capacitats següents:
1. Conèixer en termes generals els principals moviments i períodes de la literatura universal, les grans obres i els autors més rellevants, especialment del món occidental.
2. Llegir i interpretar amb criteri propi textos o fragments literaris d’àmbits geogràfics i culturals diversos, relacionant-los amb els contextos en què foren produïts.
3. Apreciar la literatura com a projecció personal humana, com a instrument per a la comprensió de la realitat i com a reflex de la sensibilitat col·lectiva.
4. Gaudir de la lectura com una font de nous coneixements i experiències i com una activitat plaent per a l’oci.
5. Analitzar les relacions existents entre obres significatives de la literatura universal i obres de qualsevol altra disciplina artística, a les quals les primeres han inspirat.
6. Explicar les peculiaritats d’un text literari, tot posant de manifest la naturalesa del seu estil i vinculant-lo a les circumstàncies sociohistòriques en què s’han produït.
7. Adoptar una actitud oberta i receptiva davant les creacions literàries i valorar-les com a producte de la riquesa i varietat de les diferents cultures.
8. Conèixer les influències dels principals corrents literaris en la literatura catalana i castellana i, en el seu cas, les aportacions d’aquestes literatures al patrimoni universal.
9. Concretar la interrelació entre els autors representatius de cada època mostrant-ne la singularitat mitjançant la comparació.
10. Crear diferents textos a partir dels models literaris llegits i analitzats.
11. Fer treballs de recerca sobre autors i obres de la literatura universal, tot utilitzant les fonts bibliogràfiques tradicionals i els nous sistemes informàtics i audiovisuals.
Continguts
Bloc 1. Els orígens. Les arrels bíbliques i grecollatines de la literatura occidental
- Síntesi conceptual dels grans períodes de la literatura antiga i clàssica
- Pautes per a la lectura expressiva i per a la interpretació dels símbols més coneguts de la tradició.
- Coneixement d’una literatura per ser escoltada i una literatura per ser llegida.
- Apropament al concepte de versió fílmica i de text literari.
- Guió per al comentari de text.
- Importància de la Bíblia.
- Èpica i teatre de la Grècia clàssica: Homer, Sòfocles, Aristòfanes.
- Poesia llatina i els tres tòpics (Ubi sunt, Beatus Ille, Carpe diem): Virgili, Horaci.
Bloc 2. L’edat mitjana
- La poesia trobadoresca. Trobador, joglar i la fina amor.
- El dolce stil novo i la lírica medieval: Dante, Petrarca. L’evolució del tema amorós en diferents autors medievals.
- El cicle artúric. La novel·la de cavalleries i altres propostes narratives. La pervivència d’expressions que formen part de la imatgeria col·lectiva. El romanç de Tristany i Isolda.
Bloc 3. El món modern: del segle XVI al segle XVIII
- El Renaixement: canvis ideològics i estètics. Noves formes i gèneres literaris. Ús de la mitologia.
- L’humanisme: Rabelais.
- El classicisme europeu. Racine. Molière.
- Les primeres albors de la novel·la. Shakespeare.
- L´estètica barroca.
- La il·lustració francesa i la seva projecció literària.
Bloc 4. El segle XIX
- El Romanticisme. Característiques. Literatura alemanya: Goethe, Schiller, Novalis. Literatura anglesa: Byron, Shelley, Scott, Keats. Literatura francesa: Víctor Hugo, Madame de Staël, Chateaubriand. Literatura italiana: Manzoni, Leopardi.
- El costumisme. La irrupció del periodisme a l’àmbit de la literatura.
- El realisme i el naixement de la novel·la contemporània: Austen, Dickens, Balzac, Tolstoi, Flaubert, etc. El Naturalisme: Zola.
- El simbolisme: Baudelaire, Mallarmé, Verlaine i Rimbaud.
- Reconeixement de temes literaris en altres disciplines artístiques. Referències cinematogràfiques i documentals.
Bloc 5. El segle XX
- Les avantguardes. El futurisme. El cubisme. El dadaisme. L’expressionisme. El surrealisme.
- La poesia en el primer terç del segle xx: influència del neosimbolisme. Eliot. Rilke. Valéry. Pessoa. Kavafis.
- Les transformacions de la narrativa contemporània. Proust. Kafka. Joyce. La generació perduda. El compromís de l’escriptor.
- El boom de la narrativa hispanoamericana: Borges, Cortázar, García Márquez.
- El teatre de l’absurd: d’Ibsen a Ionesco. El teatre del compromís. Bretch. Beckett.
- La literatura i el seu paper en la societat de consum (novel·la de gènere, novel·la i cine, novel·la i mitjans de comunicació de massa).
- La condició humana a partir de la literatura. Reconeixement de temes literaris en altres disciplines artístiques. Referències cinematogràfiques i documentals.
Criteris d’avaluació
1. Situar moviments, autors i obres en el seu context històric, social i cultural. L’alumnat ha de saber caracteritzar alguns moments importants en l'evolució dels grans gèneres literaris (narrativa, poesia, teatre), relacionant-los amb les idees estètiques dominants i les transformacions artístiques i històriques (tots els blocs).
El propòsit d'aquest criteri és comprovar que l’alumnat sap explicar, mitjançant breus exposicions orals o escrites, canvis significatius en la concepció de la literatura i dels gèneres, emmarcant-los en el conjunt de circumstàncies culturals que els envolten; és a dir, si estableix un nexe entre la literatura, les altres arts i la concepció del món que té la societat en un moment de transformació.
2. Analitzar i comentar obres breus i fragments significatius de diferents èpoques, interpretant el seu contingut d'acord amb els coneixements adquirits sobre temes i formes literàries, així com sobre períodes i autors (tots els blocs).
Es valorarà la capacitat per a interpretar obres literàries de diferents èpoques i autors en el seu context històric, social i cultural, assenyalant la presència de determinats temes i motius i l'evolució en la manera de tractar-los, relacionant-les amb altres obres de la mateixa època o d'èpoques diferents, i reconeixent les característiques del gènere que s'inscriuen i els procediments retòrics més usuals.
3. Preparar treballs crítics sobre la lectura d'una obra significativa d'una època, interpretant-la en relació amb el seu context històric i literari, obtenint la informació bibliogràfica necessària i efectuant una valoració personal (tots els blocs).
Amb aquest criteri es vol avaluar la capacitat de realitzar un treball personal d'interpretació i valoració d'una obra significativa d'una època llegida en la seva integritat, tant en el seu contingut com en l’ús de les formes literàries, relacionant-la amb el seu context històric, social i literari i, si escau, amb el significat i la rellevància del seu autor en l'època o en la història de la literatura. Es valorarà també la utilització de les fonts d'informació bibliogràfica.
4. Fer valoracions, oralment o per escrit, de les obres literàries com a punt de trobada d'idees i sentiments col·lectius i com a instruments per a acréixer el cabal de la pròpia experiència (tots els blocs).
Es pretén comprovar el desenvolupament d'una actitud oberta, conscient i interessada davant la literatura que ha de veure's no només com resultat d'un esforç artístic de certs individus, sinó com reflex de les inquietuds humanes. Tal actitud pot observar-se, a més de per altres indicadors com l'interès per la lectura i per l'actualitat literària, per mitjà de l'explicació, oral o escrita, o el debat sobre la contribució del coneixement d'una determinada obra literària a l'enriquiment de la pròpia personalitat i a la comprensió del món interior i de la societat.
5. Reconèixer la influència d'alguns mites i arquetips creats per la literatura i el seu valor permanent en la cultura universal (blocs 1, 2, 3 i 4).
Es tracta de reconèixer la importància cultural de determinats mites i arquetips al llarg de la història i valorar una de les notes que converteix en clàssics a certs textos literaris, com és la gestació de grans caràcters que perviuen en el temps i s'erigeixen en punts de referència col·lectius.
6. Fer exposicions orals sobre una obra, un autor o una època amb l’ajut de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació, expressant-hi les pròpies opinions, seguint un esquema preparat prèviament (blocs 2, 3, 4 i 5).
Amb aquest criteri s'avaluarà la capacitat de planificar i realitzar breus exposicions orals integrant els coneixements literaris i lectures. Es valoraran aspectes com l'estructuració del contingut, l'argumentació de les pròpies opinions, la consulta de fonts, la selecció d'informació rellevant i la utilització del registre apropiat i de la terminologia literària necessària.
7. Fer anàlisis comparatives de textos de la literatura universal amb uns altres de la literatura catalana i/o castellana de la mateixa època, posant de manifest les influències, les coincidències o les diferències que existeixen entre ells (blocs 2, 3, 4 i 5).
Es pretén que l'alumnat estableixi relacions entre els textos literaris de la literatura universal i els que coneix a través de les matèries comunes de llengua catalana i literatura i de llengua castellana i literatura, assenyalant punts de contacte pel que fa a les influències mútues i a l'expressió simultània de semblants preocupacions davant qüestions bàsiques d'abast universal. L'anàlisi permetrà, a més, avaluar la capacitat de gaudir de la lectura com font de nous coneixements i com activitat agradable per a l'oci, subratllant els aspectes que s'han projectat en altres àmbits culturals i artístics i posar en relleu les diferències estètiques existents en determinats moments.
8. Posar exemples d'obres significatives de la literatura universal adaptades a altres manifestacions artístiques analitzant en algun d'ells la relació o diferències entre els diferents llenguatges expressius (blocs 4 i 5).
L'objectiu és comprovar si es reconeix la utilització de les obres literàries com base d'altres manifestacions artístiques, i si s'és capaç d'analitzar les relacions entre elles, les seves semblances i diferències fent especial èmfasi en els tipus de llenguatge que utilitzen. En definitiva, es tracta de valorar l’aportació de les altres llengües i cultures.
Introducció
Amb l’aprovació del nova llei d’educació, la literatura universal ha deixat de ser una matèria optativa i ha esdevingut una matèria de modalitat al batxillerat d’humanitats i ciències socials i al d’arts. Això demostra que els seus continguts són un complement específic important en la formació literària i cultural en l’etapa d’ensenyament postobligatori.
L’objectiu primer de la literatura universal és ampliar i enriquir la visió particular que l’alumnat té del món i aprofundir en els coneixements que ha adquirit prèviament. Per això, cal fer un seguiment acurat de la lectura i la interpretació d’obres procedents de literatures diverses que s’estenen en el temps i en l’espai. En efecte, aquesta matèria constitueix una síntesi dels moments més rellevants i dels principals autors de la literatura occidental, si bé aquesta denominació seria restrictiva tenint en compte les interrelacions globals que presenta el fenomen literari, tal com exposen les línies següents.
L’estudi d’aquesta part de la literatura universal complementa l’aprenentatge de les literatures autòctones i proporciona a l’alumnat una millor comprensió del fet literari i, en general, de l’art i de la cultura. Constitueix un mitjà perquè l’alumnat descobreixi la riquesa i complexitat de la tradició literària que li és més propera, reconegui relacions temàtiques, estilístiques i formals entre literatures diferents, ampliï la seva capacitat per apreciar mentalitats que no són la pròpia i, en definitiva, estableixi punts de contacte entre conceptes, creences, aspiracions i formes d’entendre el món dels humans de diferents èpoques i indrets.
Essent la literatura (com la llengua) el resultat d’una acumulació de tradicions, estudiar les arrels de la literatura occidental permet a l’alumnat descobrir els orígens mitològics, religiosos, històrics o llegendaris que, d’una manera o d’una altra, han influït en els discursos literaris posteriors. D’altra banda, llegir textos d’altres èpoques i països, i observar que hi ha influències mútues que van més enllà de fronteres i límits cronològics i ideològics, permet constatar la humanitat com un tot, amb unes inquietuds i necessitats semblants, amb unes visions tòpiques recurrents i amb unes capacitats fabuladores similars.
Finalment, si tota literatura està connectada amb altres disciplines, sobretot artístiques, històriques i filosòfiques, el currículum d’aquesta matèria resulta apropiat especialment per atendre les relacions culturals i aconseguir, així, una visió més global del saber i de la cultura. El currículum de la matèria, a través dels autors i els textos seleccionats, es proposa, partint de tradicions orientals, travessar les cultures hel·lènica i romana amb els seus epígons, que s’endinsen, després del despertar de la civilització romànica, en el miratge de la modernitat; acostar-se a l’època de les revolucions i l’afaiçonament de la sensibilitat romàntica; resseguir l’evolució pendular que va des dels postulats realistes fins al simbolisme, el postsimbolisme i el trencament avantguardista; constatar el sotrac de les guerres mundials i la irrupció del tema de la condició humana i la literatura existencialista, etc.
Aquest recorregut, a més de servir a l’alumnat per interpretar les manifestacions artístiques i imbuir-se’n la sensibilitat, per afermar la consciència històrica i aprofundir l’esperit crític, permet estructurar totes les nocions i experiències literàries que els estudiants hagin tingut fins al moment, en dues direccions: d’una banda, constatant les influències d’altres literatures en les autòctones; de l’altra, constatant l’aportació d’aquestes al cabal de la literatura universal.
L’alumnat de setze anys comença l’estudi de la literatura universal amb un coneixement previ de les tradicions que li són més properes: la literatura catalana i la literatura castellana. És el moment d’aprofundir un context més ampli que li permeti establir relacions entre diverses cultures i manifestacions artístiques. S’ha d’evitar, però, que es produeixin repeticions innecessàries entre les programacions de les literatures catalana i castellana, i la universal. Per això, l’estudi dels temes ha de presentar-se de manera general, amb exemplificacions nostrades en molts casos, però sense intervenir-hi d’una manera profunda. En tot cas, el criteri del professorat serà el que marcarà la pauta de la tria. S’han de donar eines suficientment variades perquè l’alumnat pugui gaudir de la literatura de manera competent i millorar així la seva capacitat d’interpretació del món i de respecte a formes diverses de pensament.
La lectura és i ha de ser l’eix vertebrador de tot el procés i, conseqüentment, se situarà en diversos nivells de textualitat: fragments, poemes, obres i comentaris de crítica. El plaer de llegir és un dels propòsits fonamentals d’aquesta matèria de modalitat. Cal presentar, per això, una selecció de materials que permeti despertar la curiositat intel·lectual de l’alumnat. Humorisme, habilitat conceptual, bellesa formal són valors que poden venir acompanyats de dades que ajudin a incrementar el coneixement dels lectors.
A més a més, el professorat ha de fer observar a l’alumnat que la literatura és un fenomen viu. Han de ser motivades la lectura, l’escriptura i la recerca, però també l’assistència al teatre, al cinema i a tot tipus de manifestacions artístiques. És aconsellable també conjugar l’ús de materials audiovisuals i l’anada a la biblioteca.
En el terreny dels valors i les actituds, aquesta matèria ha de contribuir a desenvolupar en l’alumnat la pròpia personalitat, estimular la seva maduració intel·lectual i humana, ampliar el seu camp d’experiència, millorar el seu procés de socialització i la consciència de pertinença a diversos grups socials, alhora que els empeny a perfeccionar la qualitat expressiva i formal dels seus discursos.
A fi de valorar l’aprofitament dels continguts d’aquesta matèria des d’un bon començament, cal que el professorat pari esment, d’una banda, als coneixements literaris de l’alumnat i, de l’altra, als coneixements retòrics i d’estilística amb vista al comentari de text. El docent haurà de sistematitzar els resultats que n’obtingui per tal de detectar-ne errors i orientar el sentit del seu treball, el nivell a adoptar i els correctius necessaris. En els processos avaluadors, doncs, cal advertir que l’alumnat pot tenir unes nocions mínimes de literatura universal a partir d’allò que hagi treballat en l’àrea de llengua i literatura de l’educació secundària obligatòria i en la matèria comuna de llengua i literatura (catalana i castellana) del batxillerat. Per tant, convé partir d’un nivell introductori i ser conscients que l’alumnat fa per primera vegada una incursió dins d’autors foranis.
Objectius
L’ensenyament de la literatura universal tendrà com a objectius desenvolupar en l’alumnat les capacitats següents:
1. Conèixer en termes generals els principals moviments i períodes de la literatura universal, les grans obres i els autors més rellevants, especialment del món occidental.
2. Llegir i interpretar amb criteri propi textos o fragments literaris d’àmbits geogràfics i culturals diversos, relacionant-los amb els contextos en què foren produïts.
3. Apreciar la literatura com a projecció personal humana, com a instrument per a la comprensió de la realitat i com a reflex de la sensibilitat col·lectiva.
4. Gaudir de la lectura com una font de nous coneixements i experiències i com una activitat plaent per a l’oci.
5. Analitzar les relacions existents entre obres significatives de la literatura universal i obres de qualsevol altra disciplina artística, a les quals les primeres han inspirat.
6. Explicar les peculiaritats d’un text literari, tot posant de manifest la naturalesa del seu estil i vinculant-lo a les circumstàncies sociohistòriques en què s’han produït.
7. Adoptar una actitud oberta i receptiva davant les creacions literàries i valorar-les com a producte de la riquesa i varietat de les diferents cultures.
8. Conèixer les influències dels principals corrents literaris en la literatura catalana i castellana i, en el seu cas, les aportacions d’aquestes literatures al patrimoni universal.
9. Concretar la interrelació entre els autors representatius de cada època mostrant-ne la singularitat mitjançant la comparació.
10. Crear diferents textos a partir dels models literaris llegits i analitzats.
11. Fer treballs de recerca sobre autors i obres de la literatura universal, tot utilitzant les fonts bibliogràfiques tradicionals i els nous sistemes informàtics i audiovisuals.
Continguts
Bloc 1. Els orígens. Les arrels bíbliques i grecollatines de la literatura occidental
- Síntesi conceptual dels grans períodes de la literatura antiga i clàssica
- Pautes per a la lectura expressiva i per a la interpretació dels símbols més coneguts de la tradició.
- Coneixement d’una literatura per ser escoltada i una literatura per ser llegida.
- Apropament al concepte de versió fílmica i de text literari.
- Guió per al comentari de text.
- Importància de la Bíblia.
- Èpica i teatre de la Grècia clàssica: Homer, Sòfocles, Aristòfanes.
- Poesia llatina i els tres tòpics (Ubi sunt, Beatus Ille, Carpe diem): Virgili, Horaci.
Bloc 2. L’edat mitjana
- La poesia trobadoresca. Trobador, joglar i la fina amor.
- El dolce stil novo i la lírica medieval: Dante, Petrarca. L’evolució del tema amorós en diferents autors medievals.
- El cicle artúric. La novel·la de cavalleries i altres propostes narratives. La pervivència d’expressions que formen part de la imatgeria col·lectiva. El romanç de Tristany i Isolda.
Bloc 3. El món modern: del segle XVI al segle XVIII
- El Renaixement: canvis ideològics i estètics. Noves formes i gèneres literaris. Ús de la mitologia.
- L’humanisme: Rabelais.
- El classicisme europeu. Racine. Molière.
- Les primeres albors de la novel·la. Shakespeare.
- L´estètica barroca.
- La il·lustració francesa i la seva projecció literària.
Bloc 4. El segle XIX
- El Romanticisme. Característiques. Literatura alemanya: Goethe, Schiller, Novalis. Literatura anglesa: Byron, Shelley, Scott, Keats. Literatura francesa: Víctor Hugo, Madame de Staël, Chateaubriand. Literatura italiana: Manzoni, Leopardi.
- El costumisme. La irrupció del periodisme a l’àmbit de la literatura.
- El realisme i el naixement de la novel·la contemporània: Austen, Dickens, Balzac, Tolstoi, Flaubert, etc. El Naturalisme: Zola.
- El simbolisme: Baudelaire, Mallarmé, Verlaine i Rimbaud.
- Reconeixement de temes literaris en altres disciplines artístiques. Referències cinematogràfiques i documentals.
Bloc 5. El segle XX
- Les avantguardes. El futurisme. El cubisme. El dadaisme. L’expressionisme. El surrealisme.
- La poesia en el primer terç del segle xx: influència del neosimbolisme. Eliot. Rilke. Valéry. Pessoa. Kavafis.
- Les transformacions de la narrativa contemporània. Proust. Kafka. Joyce. La generació perduda. El compromís de l’escriptor.
- El boom de la narrativa hispanoamericana: Borges, Cortázar, García Márquez.
- El teatre de l’absurd: d’Ibsen a Ionesco. El teatre del compromís. Bretch. Beckett.
- La literatura i el seu paper en la societat de consum (novel·la de gènere, novel·la i cine, novel·la i mitjans de comunicació de massa).
- La condició humana a partir de la literatura. Reconeixement de temes literaris en altres disciplines artístiques. Referències cinematogràfiques i documentals.
Criteris d’avaluació
1. Situar moviments, autors i obres en el seu context històric, social i cultural. L’alumnat ha de saber caracteritzar alguns moments importants en l'evolució dels grans gèneres literaris (narrativa, poesia, teatre), relacionant-los amb les idees estètiques dominants i les transformacions artístiques i històriques (tots els blocs).
El propòsit d'aquest criteri és comprovar que l’alumnat sap explicar, mitjançant breus exposicions orals o escrites, canvis significatius en la concepció de la literatura i dels gèneres, emmarcant-los en el conjunt de circumstàncies culturals que els envolten; és a dir, si estableix un nexe entre la literatura, les altres arts i la concepció del món que té la societat en un moment de transformació.
2. Analitzar i comentar obres breus i fragments significatius de diferents èpoques, interpretant el seu contingut d'acord amb els coneixements adquirits sobre temes i formes literàries, així com sobre períodes i autors (tots els blocs).
Es valorarà la capacitat per a interpretar obres literàries de diferents èpoques i autors en el seu context històric, social i cultural, assenyalant la presència de determinats temes i motius i l'evolució en la manera de tractar-los, relacionant-les amb altres obres de la mateixa època o d'èpoques diferents, i reconeixent les característiques del gènere que s'inscriuen i els procediments retòrics més usuals.
3. Preparar treballs crítics sobre la lectura d'una obra significativa d'una època, interpretant-la en relació amb el seu context històric i literari, obtenint la informació bibliogràfica necessària i efectuant una valoració personal (tots els blocs).
Amb aquest criteri es vol avaluar la capacitat de realitzar un treball personal d'interpretació i valoració d'una obra significativa d'una època llegida en la seva integritat, tant en el seu contingut com en l’ús de les formes literàries, relacionant-la amb el seu context històric, social i literari i, si escau, amb el significat i la rellevància del seu autor en l'època o en la història de la literatura. Es valorarà també la utilització de les fonts d'informació bibliogràfica.
4. Fer valoracions, oralment o per escrit, de les obres literàries com a punt de trobada d'idees i sentiments col·lectius i com a instruments per a acréixer el cabal de la pròpia experiència (tots els blocs).
Es pretén comprovar el desenvolupament d'una actitud oberta, conscient i interessada davant la literatura que ha de veure's no només com resultat d'un esforç artístic de certs individus, sinó com reflex de les inquietuds humanes. Tal actitud pot observar-se, a més de per altres indicadors com l'interès per la lectura i per l'actualitat literària, per mitjà de l'explicació, oral o escrita, o el debat sobre la contribució del coneixement d'una determinada obra literària a l'enriquiment de la pròpia personalitat i a la comprensió del món interior i de la societat.
5. Reconèixer la influència d'alguns mites i arquetips creats per la literatura i el seu valor permanent en la cultura universal (blocs 1, 2, 3 i 4).
Es tracta de reconèixer la importància cultural de determinats mites i arquetips al llarg de la història i valorar una de les notes que converteix en clàssics a certs textos literaris, com és la gestació de grans caràcters que perviuen en el temps i s'erigeixen en punts de referència col·lectius.
6. Fer exposicions orals sobre una obra, un autor o una època amb l’ajut de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació, expressant-hi les pròpies opinions, seguint un esquema preparat prèviament (blocs 2, 3, 4 i 5).
Amb aquest criteri s'avaluarà la capacitat de planificar i realitzar breus exposicions orals integrant els coneixements literaris i lectures. Es valoraran aspectes com l'estructuració del contingut, l'argumentació de les pròpies opinions, la consulta de fonts, la selecció d'informació rellevant i la utilització del registre apropiat i de la terminologia literària necessària.
7. Fer anàlisis comparatives de textos de la literatura universal amb uns altres de la literatura catalana i/o castellana de la mateixa època, posant de manifest les influències, les coincidències o les diferències que existeixen entre ells (blocs 2, 3, 4 i 5).
Es pretén que l'alumnat estableixi relacions entre els textos literaris de la literatura universal i els que coneix a través de les matèries comunes de llengua catalana i literatura i de llengua castellana i literatura, assenyalant punts de contacte pel que fa a les influències mútues i a l'expressió simultània de semblants preocupacions davant qüestions bàsiques d'abast universal. L'anàlisi permetrà, a més, avaluar la capacitat de gaudir de la lectura com font de nous coneixements i com activitat agradable per a l'oci, subratllant els aspectes que s'han projectat en altres àmbits culturals i artístics i posar en relleu les diferències estètiques existents en determinats moments.
8. Posar exemples d'obres significatives de la literatura universal adaptades a altres manifestacions artístiques analitzant en algun d'ells la relació o diferències entre els diferents llenguatges expressius (blocs 4 i 5).
L'objectiu és comprovar si es reconeix la utilització de les obres literàries com base d'altres manifestacions artístiques, i si s'és capaç d'analitzar les relacions entre elles, les seves semblances i diferències fent especial èmfasi en els tipus de llenguatge que utilitzen. En definitiva, es tracta de valorar l’aportació de les altres llengües i cultures.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)